Llocs d'interes

La capella de Sant Roc

Al costat del mas l'Albereda, l'ermita de Sant Roc ha esdevingut un punt de referència per a la gent de Sant Julià. 

La capella de Sant Roc es va començar aconstruir el 1783 i les darreres obres daten del 1853. Aquest petita ermita es va fer en motiu d'una promesa feta per invocar Sant Roc contra una epidèmia de pesta que va ocasionar molts estralls al poble, d'acord amb l'esperit de religiositat de l'època. Més tard aquesta capella va servir com a lloc d'hostatge de vienants i com a refugi. El 16 d'agost s'hi celebra l'Aplec de Sant Roc.

Les cases senyorials

Al segle XIX Sant Julià perdé el tren de la industrialització. Mentre molts pobles de la comarca començaven a desenvolupar l’activitat industrial a Vilatorta, la innovació tecnològica no va acabar d’implantar-se. Però aquest fet, sumat a la frondosa vegetació que envolta el poble i l’abundància i la qualitat de les seves aigües, van fer que des de començaments del segle XX Sant Julià de Vilatorta fos escollit com a lloc d’estiueig, de repòs i de tranquil•litat; i que s’hi construïssin nombroses torres i xalets modernistes. La gran majoria d’aquestes edificacions les trobem situades a l’entrada de la població.

El Casal de Bellpuig

Restes del casal fortificat romànic datat al segle XII. Situat dalt la carena, ofereix una magnífica vista del poble.

Al segle XII el poble de Sant Julià passà a domini dels senyors de Bellpuig, fet que provocà que durant els segles XIV i XV s’anomenés també Sant Julià de Bellpuig. En són un bon testimoni les dues belles parets que encara resten del casal fortificat. Es troba situat dalt la carena, prop del parc de les Set Fonts, entre la Riera de Sant Julià i la carretera de Vilalleons. Aquest indret, des del qual s’obté una magnífica vista del poble i els seus verals, constitueix un lloc emblemàtic de la població. Els vilatortins l’anomenem “el Castell”.

El monestir o castell de Sant Llorenç del Munt

El castell de Sant Llorenç del Munt, que s’alça imponent sobre un cingle en el punt de més altitud del terme municipal, al segle X tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració.

 

La sagrera i el nucli antic

S’anomena sagrera l’espai al voltant de l’església i el cementiri en què persones i béns estaven sota la protecció de la pau i treva. La sagrera de Sant Julià era un nucli de planta rectangular, format al voltant de l’església parroquial, que en constituïa aproximadament el centre. El nucli delimitava a ponent amb la línia que marca l’actual carrer del Montseny, a migdia amb la línia que fixa el petit carrer del Campanar, a llevant seguiria el límit exterior de les cases del carrer del Pont i pel nord seguiria una línia que anava per darrere de les cases del carrer del Rector Roca, fins a l’actual plaça de l’Església. Devia fer entre 31 i 38 metres d’amplada per uns 76 metres d’allargada. Del tot el nucli antic del municipi, format per la sagrera i els altres carrers que la circumden, destaquen els motius d’oficis i gremis que hi ha gravats a les llindes de moltes cases; les més antigues estan datades del segle XVII