Notícies

Caramelles del Roser 2017

14 abr 2017
Sant Julià de Vilatorta,bressol de caramelles
Sant Julià de Vilatorta viu un fenomen de voluntat col·lectiva des de fa més de 425 anys: Les Caramelles del Roser.
Les caramelles són un costum estès arreu de Catalunya. Quan s’inicià l’interès per recollir i estudiar la cultura popular a mitjans del segle XIX tots els folkloristes fan descripcions força detallades de les caramelles en diferents pobles dels Països Catalans. Tot i la diversitat de detalls que s’hi observen, hi ha uns trets comuns que les defineixen:
Les caramelles són un cant de salutació pasqual fet per una colla de cantaires pels carrers i masies d’una població; solen tenir també caràcter de celebració de primavera i de galanteig a les noies casadores; els cantaires van abillats de manera tradicional i festiva i acompanyats, encara que no sempre, d’un grup instrumental, com a recompensa se’ls obsequia amb queviures o diners.Per als veïns de Sant Julià de Vilatorta, la desfilada dels caramellaires del Roser, cantant els goigs, el matí de Pasqua Florida, és una cosa tan natural i tan nostra com l’aigua de les “Set Fonts”. Així ho hem vist sempre i així ho hem sentit explicar als nostres  pares.
Pel fet d’haver conservat el cant dels goigs del Roser i la indumentària antiga de la festa, les Caramelles del Roser van cridar l’atenció dels estudiosos ja des del s. XIX. El primer que en fa esment és Valeri Serra Boldú en el Llibre popular del Rosari -1917-, en l’article Costums de Pasqua -1918- i en la seva obra més important Llibre d’or del Rosari a Catalunya -1925-. Aureli Campmany a “Catalunya Ràdio” (la publicació), Tomàs Caballé Clos al Folklore Català, i Joan Amades al Costumari Català, també parlen de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta.

Se sap que les Caramelles del Roser estaven establertes el 1590; la butlla de la fundació de la Confraria del Roser de Sant Julià de Vilatorta està datada i segellada el 23 d’abril de 1592, cosa que confirma documentalment la data coneguda. La fundació oficial de la confraria, probablement, ratificava una pràctica ja existent. Això explica la diferència de dos anys entre les dues dates esmentades (1590-1592). L’ús dels bordons data del 1680.

No sabem quina era la indumentària que van adoptar els caramellaires en el seu origen però en el Llibre d’Obra de la Confraria del Roser consta que a mitjans del segle XVIII es van “refer dos bastons per les camalleres al preu de 5 monedes”. Molt probablement va ser en aquesta època quan es va adoptar la capa llarga i el barret de copa que encara avui els distingeixen.

El matí de la diada de Pasqua Florida surten els Caramellaires del Roser, que amb aire pausat i solemne van recorrent els carrers del poble tot cantant els goigs del Roser. Componen la comitiva dues fileres de caramellaires vestits amb capa llarga negra, barret de copalta del mateix color i llaç català de color vermell; cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada amb que duu la imatge de la Mare de Déu del Roser. La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i la tanca un grup de músics abillats amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i llaç català de color blau marí. Infants amb bastons tornejats amb un pom de flors al cim i cintes de colors acompanyen el seguici. Els cistellaires passen casa per casa recollint les aportacions dels vilatans.

Els goigs del Roser són els protagonistes de la festa. Les estrofes amb text i música arcaics, tramesos de generació en generació, es van desgranant i alternant amb la tornada instrumental. En passar per la part vella del poble, les Caramelles del Roser adquireixen un regust especial, els seus cants troben ressò en les velles parets i portals de pedra picada, on encara vibra el record de les generacions que ens precediren i en llegaren aquest preuat costum. A més dels goigs del Roser, cada any s’estrena una peça nova, composta expressament per a la ocasió, obra d’autors locals.

Aquestes peces es canten a les places i a les cruïlles dels carrers.

Aquestes obres solen ser cants dedicats a la Pasqua, al desvetllar de la primavera, de temàtica local, alhora que saluden als vilatortins i els desitgen tota mena de benaurances. Una de les peces fixes del repertori és la sardana “Som vilatortins” amb música de Manel Suñé i text del seu fill Josep. El fet d’estrenar cada una obra nova és un bell contrapunt a la música arcaica dels goigs. El vell arbre d’arrels profundes és vivificat cada any amb saba nova.

L’any 2015 les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta commemoraren el 425è aniversari. En data 17 de març del mateix any, el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar les Caramelles del Roser Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional i l’any 2016 van rebre la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat, Carles Puigdemon.

Creu de Sant Jordi 2016
Diada de Pasqua Florida - 23 d’abril de 2017
Com és d’obligat compliment, el matí de Pasqua Florida, les Caramelles del Roser portaran la salutació primaveral pels carrers i places de Sant Julià.
El cant dels Goigs del Roser en són el fil conductor que alhora ens connecta amb els orígens d’aquesta tradició: l’any 2015 es va commemorar el 425è aniversari de la confraria. Aquest any es recupera la sardana “Gentil Adriana”, del mestre Manel Balasch, estrenada l’any 1984 i que va ser escollida com a Sardana Universal del 2016 per la Confederació Sardanista de Catalunya.

Itinerari que faran els caramellaires del Roser el matí de Pasqua Florida:
De 9.00 a 10.00 h: Plaça de l’Ajuntament (davant el monument a les Caramelles) - c. de la Mercè - pl. de Francesc Macià - c. de la N’Anna Xica - c. de Montseny - pl. Major.
De 10.00 a 11.00 h: c. del Rector Roca - c. de la Font - av. de St. Jordi – c. del Centrec. Coll de Romegats - c. de Matagalls - c. de Puig-l’agulla.
De 11.00 a 12.00 h: av. Montserrat - c. de l’Albereda - c. de Núria - c. dels Marquesos de Vilallonga - c. de Sant Roc.

Acabada la missa de 12, a l’església parroquial, els caramellaires cantaran només els Goigs del Roser. Sortint de missa s’anirà cap a la plaça Major, juntament amb els cors infantils i la coral Cants i Rialles, cantada d’un extens repertori de caramelles. En finalitzar es farà el sorteig de la mona de pasqua.

40è Aplec Caramellaire - 23 d’abril de 2017
Enguany serà la sisena edició del nou format del certamen caramellaire que fa 40 que se celebra el diumenge després de Pasqua al nostre poble. L’any 1977 va néixer com a concurs de colles de caramelles es va transformar anys després en trobada caramellaire i finalment reconvertit en aplec per adaptar-se als nous temps i trobarli un encaix adient amb el tarannà de les colles.

L’aplec convida expressament un nombre limitat de colles. En ser poques es posa més relleu en la seva presència, amb la qual cosa la participació és més activa. Tot fent el Tomb caramellaire les colles convidades canten una caramella en diversos punts del nucli antic (pl. de l’Ajuntament, c. de Sant Roc, davant del Casal Núria, davant de can Sunyer i pl. de l'Església). A l'escenari de la plaça Major cada colla interpreta 5 o 6 peces.

Per tal de facilitar el desplaçament de les colles, l'organització es fa càrrec del 50% del cost de l'autocar. El punt culminant de la festa és el dinar de germanor que s'ofereix gratuïtament a tots els cantaires.

En aquest dinar també hi poden participar els acompanyants que disposen d'un tiquet a preu de cost.
Colles participants en el 40è Aplec Caramellaire de Sant Julià de Vilatorta
Coral Cants i Rialles Sant Julià de Vilatorta
Coral la Vinya de Sants Barcelona
Societat Coral la Cuitora La Llacuna
Societat Cora la Lira Sant Cugat del Vallès
Cor Josep Anselm Clavé Catalunya Nord
Caramelles del Roser Sant Julià de Vilatorta
Programa del 40è Aplec Caramellaire

De 9 a 10 matí a la plaça de l’Ajuntament: Arribada de les colles de caramelles. Esmorzar amb xocolatada coca i vi dolç.
A 2/4 d’11 matí: Tomb caramellaire pels carrers del poble:c. Sant Roc, av. Balmes, c. Albereda, c. Núria,